
Viatges al País nòstre
Alan Vidal
Dins mon país es tan plasent s'i passejar,
Perqué anar al diable, virolejar ?
Lòcs de vida, endreits perduts a mon entorn,
Traquet traquet, m'agradariá i fèr un torn.
La montanha es bèla, la nos cal remirar,
Atal cantèc tan justament le Joan Ferrat.
Ac cal dire, qu'a plan d'astre un montanhòl
De conéguer caunhas, cimas e estanhòls.
I caminarai en silenci e solitud,
Baste qu'aja un pecicòt de joventud.
Las rocalhas e las combas tant erbosas,
Del Solarac cap al Forcat son grandiosas.
Sant Bertomiu gaita de naut le Girabal,
Vira le nas a l'Estang Tòrt qu'es cap aval.
I pujarai per las jaças e sul gispet,
Pels caminòls e las sanhas del riu Lasset.
I espelisson le lis jaune, l'asfodèla,
La genciana e qui ac sap l'immortèla.
Tot es vida, verd, colorits e florason.
I maduran boisseròlas e l'avajon.
Tastarai la doçor, flainarai l'agradiu
En landrejant per las pradas del país miu.
Les caminòls vos cabussan dins l'istòria,
Vos'n rebaton las legendas e la glòria.
Dins las glèisas, bòrdas, castèls e minas
En gaitant plan, un long passat s'i dessina.
L'aprendrai, de mont en mont, al país d'Alhon,
Al Quèrcòrb, de Montsegur a Montalhon.
Quand poirai pas ni davalar, ni trescamar
Que me caldrà un ajuda per caminar,
De las vilòtas, aubèrgas e estanquets
E dels vilatjòts, platanièrs e banquets,
Ne gausirai coma jamès l'espitalitat
Somiant de sovenirs o de posteritat.
Dins mon país es tan plasent s'i passejar,
Perqué anar al diable, virolejar ?
Lòcs de vida, endreits perduts a mon entorn,
Traquet traquet, i som anat fèr qualque torns.