
Una Question d'Etiqueta
Lalin Montanhac
De matin, ai un papier. Instruccions. Ero ren al corrent. Es per encuei d'aquel biais. Sabio a la gròssa, mas ren de mai precís. Ja avio degut demandar per saber de qué s'anava parlar. Mas en detalh, ren. E coma èro sus d'autres pòstes los jorns d'avans...
Zo. Lo Cap me manda a trabalhar amb una collèga per un atalhier.
Bòn. Cadun s'èra portat volentari per quarque ren. E ieu per un atalhier. Mas ai un autre. Veirem.
I vau.
La collèga es a adobar. Bonjòrn, va ben, eça.
Li demando en qué la pòlo ajüar. Ditz qu'es ocupaia. Mas adoba per l'atalhier totun. Espero un pauc. Qué faire.
Bòn.
Mas lo monde arriba. Tòrno demandar. Me ditz: Sio còntra l'assistanat. Va demandar al cap.
Respòndo que sio ja anat lo veire, i èra ren d'aquela passa.
S'enerva. Bracea e tot. Desagradiva de mai en mai. Degun l'arrèsta.
E me peta: Òu, mas per cu te pilhes ? Sès en mòde princessa !? Sio coma tu. Sèm egals, non ? Perqué la pilhes auta ? Veno per t'ajüar, me sembla normal de te demandar s'as besonh d'ajüa, mas se ne'n vòles ren...
Espero en cercar que faire. Una collèga arriba.
Me demanda: que cal far ?
Li dio: Sabo ren encara, mas non anar li demandar a ela.
E te vaicí l'autra que me ditz: Vas ren començar de me caufar tu !
Alora, bèla: M'as gonflat, e me parles mal de lònga. Me'n vau. Desbrolha te alora.
Pauc après, un me ditz: Es coma aquò, es lo sieu estil.
Ve. Taise te e supòrta. O non.
Pren te una agression a gratis. Simpa lo respècte.
Quarques jorns après, lo mieu nom sus la mieu bóstia èra levat.
En plaça i peguèro la fòto d'un gròs grafa en occitan amb la crotz occitana que tira la lenga e ditz aquela frasa: Tota lenga es lenga de cultura. Istòria de far mai bèl. Question de respècte.