
La Font
Alan Vidal
Al bòrd del riu, al pè de la riba
Una font raja, raja… clara e viva.
Dins la nuèit muda, puja son resson,
Chut ! Conta de l'eternitat la cançon.
Qu'un mistèri, òm se demanda cossí fa
Per sens arrèst atal rajar, rajar …
Saberuts dison que seriá freatica
Ela se'n fot plan mal, fa pas politica.
Per temps d'ivèrn, se nèva o se tòrra
Raja, raja… A pas fred, se'n fug defòra.
Sus la grava ont se pausa, lèu se transís,
A la grisa luor de l'ivèrn, son glaç lusís.
Quand lavassa, rai que se banhe, fa fèsta.
Per dançar amb la pluèja es totjorn prèsta,
Mas cambia pas son camin, desèrta l'amont
E raja, raja… per rebalar non sai ont.
A l'estiu òm cretz que se va eissecar.
Que nani ! Raja, raja… sens flaquejar.
Generosa, sap abeurar de sa frescor.
Le que s'acapta pro per li fèr un poton.
Petoneja de sa flambor seculara
Raja, raja… lusenta e totjorn clara.
E qu'un pas perdut la venga trepejar,
Cèrtas se trebola mas torna lèu clarejar.
Siaga fèsta, Nadal, grèva generala,
Raja, raja… sens tracàs, totjorn egala.
E se raconta que tot just se fremisquèc
Le jorn que la granda guèrra esclatèc.
Al diable l'esquèrra, la dreita o le vent,
Raja, raja… cap aval tot le temps.
Ja ne cal valentisa per correr tot dreit,
E se trufar de las mòdas, mèstres o rei.
Per dire francament, m'agradariá sovent
De rajar, rajar… ma vida parelhament,
De vogar coma l'aiga sens me taïnar
De çò que se'n pòt charrar, pensar o blamar.
E de qué dire d'aquelas giroletas
Qu'a la mendra bisa fan capviroletas.
Deurián a la broa del riu s'acuolar,
Escotar e gaitar la font rajar, rajar…